Experiència trencadora

Una experiència que he trobat molt interessant i alhora trencadora va ser quan jo tenia uns cinc anys i cursava l’últim curs de parvulari. Una companya meva de classe, en un moment en que la professora no era present, va agafar les estisores i es va tallar els cabells. Al arribar la mestra a l’aula, va demanar-li què havia passat i ella va donar les culpes a un altre company, el qual no havia tingut res a veure en l’acció de la nena. Per això, la professora al no saber la veritat, va culpar injustament el nen i li va imposar un càstig per una cosa que no havia fet. Aquest fet crec que va ser un mal exemple de companyerisme per part de la meva companya i això va fer que tots els presents ens conscienciéssim sobre el mal acte de la companya i que aprenguéssim de manera inconscient que no s’ha de culpar mai a ningú per un acte que has fet tu. Tothom ha d’acceptar les seves responsabilitats i no carregar-les a altres que no en tenen cap culpa. Això es reflecteix més tard en la classe ja que no hi va tornar a haver més conflictes d’aquest tipus. És per aquesta raó que crec que no sempre un professor té a veure en l’aprenentatge ja que moltes vegades els nenes aprenen per si mateixos sens voler-ho.